Fa temps, el 1859, tres nadons foren abandonats al davant del convent de monges de St.Francesc. L’edifici estava enganxat a un hospital catòlic, els dos edificis tenien dues plantes, un amb campanar, i l’altre en base de creu. Cinc minuts més tard de ser abandonats, just quan començava a ploure, la porta del convent es va obrir i els tres nadons van ser entrats a l’obscur interior per una monja. Van passar les hores i van ser traslladats a l’hospital després de fer la purificació de l’ànima, per assegurar-se que no portaven el dimoni a dins. Els nadons van ser acotxats i a l’instant es van adormir.
Van passar els anys, els nens creixien i aprenien cant, escriptura, nombres… Cada un, a part d’adquirir els coneixements impartits per les monges, desenvolupaven qualitats sobrenaturals. El gran veia civilitzacions futures, el petit, veia tribus de l’exòtica Amèrica i el mitjà, podia tornar-se un esperit.
Cada dia, el petit, buscava amagatalls on fer ritus sobre fantasmes. El mitjà, pujava al campanar i feia sonar les campanes per als ritus del germà. El gran, escrivia sobre les fórmules dels seus germans i les completava amb les visions que tenia. Una de les quals, parlava de la capacitat de reviure a aquell que dormís per sempre però tingués un un lligam especial i únic.
Un tres de març, just quan es va posar a ploure, els nens van quedar atrapats al campanar, ells, al ser molt espavilats, van fer sortir al mitjà a la teulada, així podria arribar a l’hospital i anar a obrir el campanar. El mitjà, va començar a caminar per les teules molles fins al rossetó de la façana que donava al carrer. Hi va grimpar i miraculosament va poder obrir la finestra i anar a ajudar els seus germans. Una monja els va veure sortir d’allà i va sospitar que no havien estat fent esdeveniments catòlics. Va anar a parlar amb el claustre sobre els nens, després d’una llarga discussió es va decidir trobar proves de la capacitat divina dels nens i que si la tenien, serien enviats amb el seu veritable pare.
Al cap de cinc dies, el germà gran, va caure per l’escala just quan passava una monja, ell, que portava uns escrits amb ritus, va ser descobert quan la monja en va llegir un i va anar a parlar amb les seves companyes. A la nit, les més velles del claustre van anar a fer un sacrifici als nens, els hi van clavar un punyal al pit mentre els beneïen i resaven per a la seva bondat, així van aconseguir portar a aquells nens a la seva veritable terra, una on, Déu i els seus sants els guiarien per a que acabessin adoptant una personificació davant la religió catòlica.
Tantmateix, les monges, van decidir donar un dia de vida als nens, el dia tres de març de l’any següent, i ells, amb l’encanteri de tornar a viure van aconseguir viure sempre més però només els dies tres de març de cada any.
Van passar els anys, els nens creixien i aprenien cant, escriptura, nombres… Cada un, a part d’adquirir els coneixements impartits per les monges, desenvolupaven qualitats sobrenaturals. El gran veia civilitzacions futures, el petit, veia tribus de l’exòtica Amèrica i el mitjà, podia tornar-se un esperit.
Cada dia, el petit, buscava amagatalls on fer ritus sobre fantasmes. El mitjà, pujava al campanar i feia sonar les campanes per als ritus del germà. El gran, escrivia sobre les fórmules dels seus germans i les completava amb les visions que tenia. Una de les quals, parlava de la capacitat de reviure a aquell que dormís per sempre però tingués un un lligam especial i únic.
Un tres de març, just quan es va posar a ploure, els nens van quedar atrapats al campanar, ells, al ser molt espavilats, van fer sortir al mitjà a la teulada, així podria arribar a l’hospital i anar a obrir el campanar. El mitjà, va començar a caminar per les teules molles fins al rossetó de la façana que donava al carrer. Hi va grimpar i miraculosament va poder obrir la finestra i anar a ajudar els seus germans. Una monja els va veure sortir d’allà i va sospitar que no havien estat fent esdeveniments catòlics. Va anar a parlar amb el claustre sobre els nens, després d’una llarga discussió es va decidir trobar proves de la capacitat divina dels nens i que si la tenien, serien enviats amb el seu veritable pare.
Al cap de cinc dies, el germà gran, va caure per l’escala just quan passava una monja, ell, que portava uns escrits amb ritus, va ser descobert quan la monja en va llegir un i va anar a parlar amb les seves companyes. A la nit, les més velles del claustre van anar a fer un sacrifici als nens, els hi van clavar un punyal al pit mentre els beneïen i resaven per a la seva bondat, així van aconseguir portar a aquells nens a la seva veritable terra, una on, Déu i els seus sants els guiarien per a que acabessin adoptant una personificació davant la religió catòlica.
Tantmateix, les monges, van decidir donar un dia de vida als nens, el dia tres de març de l’any següent, i ells, amb l’encanteri de tornar a viure van aconseguir viure sempre més però només els dies tres de març de cada any.
Artau Llobet, Nil Bertrans, Oscar Ronquillo i Gerard Rodríguez
1r ESO-A
Curs 2017-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada