La pedra de l'encant

Ahir estava passejant amb la meva germana.

-Vols que t’expliqui una cosa?- Va dir-me.

-Quina?

-Una llegenda sobre Granollers, sobre aquella roca de la porxada- Va contestar-me.

-Va explica.

-La llegenda que a mi em van explicar diu que fa molts anys en l’actual poble de Granollers vivia un xaman en una antiga església que hi havia al costat del riu. Un home poderós que es deia que era el guardià del riu i el protector de la ciutat. Per molt que tingués una vida molt llarga, ja estava a punt de morir. Semblava mentida que desprès de 1268 anys de vida, la seva trajectòria arribés la seva fi. Segons la llegenda, aquest xaman coneixia la proximitat de la seva mort i no volia que el seu poble es quedés sense cap mena de protecció així que decidí fer-hi alguna cosa. 

Va agafar una roca gran, la qual va col·locar al costat de la Porxada, on tothom la veuria, ja que tots anaven allà a comprar i vendre. Va triar aquesta plaça perquè era el principal centre social del poble. 

-Com la va portar?- Vaig preguntar.

-La va transportar fins a la seva església i la va guardar allà dins fins que va acabar de fer els seus conjurs màgics. Va posar sobre la roca flors, caps de granota, potes d’ocell, i altres ingredients per que tot funcionés com ell tenia planejat. La seva mort era imminent, així que va seure al damunt de la pedra. Després va estirar-se a sobre com si volgués dormir-hi; i així va fer, va dormir-se sobre la pedra. Va dormir-se per sempre. El positiu es que li va sortir be la jugada. La pedra se’l va empassar, a ell i a tot el que tenia a sobre. Ningú sap que va passar exactament però el que si sap tothom és que l’endemà la pedra estava a la Porxada, ja que el seu esperit la va transportar des de l'església fins on la podem trobar actualment.

El que tothom pensa és que el xaman va ser absorbit voluntàriament per la pedra per aconseguir la immortalitat dintre seu. En poques paraules, que la pedra i el xaman es van fusionar. El que tots pensen es que l’esperit del xaman va ser qui va dur la pedra a la Porxada aquella mateixa nit. 

La llegenda diu que l’esperit del xaman viu dintre de la pedra de l’encant, vigilant-nos, veient-nos passar per la porxada. Protegint-nos. Encara està present a Granollers fins al moment en que ja no el necessitem. 

-I que passarà quan ja no el necessitem?

-Ningú ho sap, però es creu que desapareixerà.

Alexandra Bartolomé, Guadi Morilla, Mélany Sánchez i Josep Vaquer

1r ESO-B