Fa molts i molts anys, en un lloc actualment inaccesible, hi va haver un hostal. Sense dubte, fou peculiar, amb un aspecte com d’abandonament, a punt d’ensorrar-se. Un dels elements més interessants d’aquella casa, era la façana on hi havia una peculiar portalada, feta de fusta, i construïda amb una volta de canó i envoltada de pedra, però, el més curiós, era que mai l’havien vista oberta, ni la portalada ni les finestres. Era un hostal abandonat del tot, o això creien.
Un dia qualsevol, el fill de la dona més rica de Palou, va voler sortir amb els seus amics:
- Mare, puc anar a dormir a casa d’un company per acabar els deures, si us plau?
- És clar! Així m’agrada fill, que siguis tan estudiós. En canvi, a la casa del company…
- Mare, puc anar a dormir a casa d’un company a acabar els deures, si us plau?
- Esta bé! Si és per fer deures sí!
Aprofita la innocència dels pares, es van apropar amb esprais a pintar les parets d’un edifici:
- A veure, tu comença pintant les parets i jo pintaré la portalada.
- Estàs segur? No sé, sembla un hostal. No serà l’hostal de les llegendes?
- No siguis poruc. Això és mentida!
La valentia del noi li va sortir cara: just abans de començar a pintar, la porta del hostal es va obrir i s'en va engolir el noi cap a dins del edifici i mai més se n’ha sabut res!
Joan Cabrera, Adam Rodriguez, Elena Jiménez i Marwa Karim
1r ESO C G2
Molt xulo!
ResponElimina