Era una tarda qualsevol del 1868. Un nen d’uns 8 anys, ros i amb els ulls blaus anomenat Pau Garcia, sortia de l’escola amb els seus amics. Van anar a jugar al passeig de la Ribera del Riu Congost. En Pau i els seus amics, van estar allà tota la tarda jugant a bales i quan es començava a fer fosc, cadascú va tornar a casa seva. Quan en Pau va arribar a casa, es va adonar que no portava el valuós rellotge que el seu avi li havia deixat. Va decidir tornar a la vora del riu a buscar-lo, perquè sinó el seu avi es decepcionaria molt.
Es va escapar de casa per la finestra de la seva habitació i va començar a córrer per arribar el més aviat possible. Però, a meitat de camí, es va trobar a la seva veïna, la senyora Josefina. Era una dona d’uns 80 anys, que sempre s’havia preocupat molt per en Pau.
-Hola Pau! On vas tu sol, tan tard? - li va dir la seva veïna.
-Doncs… Vaig a comprar el pa, que m’ho ha demanat la meva mare. - li va contestar en Pau.
-Ah! Doncs que et vagi bé. I, no triguis gaire, que aviat es farà de nit. - va dir-li la Josefina.
En Pau, ignorant l’avís de la seva veïna, va seguir caminant fins a la ribera del Riu Congost. Quan hi va arribar, va estar molta estona buscant, però el rellotge no hi era. Desesperat, va decidir tornar cap a casa, però va veure un home. Sobtadament, va desaparèixer. Va passar tan ràpid que a en Pau no li va donar temps a identificar-lo.
El va començar a buscar, i va veure que havia aparegut una mica més enllà d’on l’havia vist per primer cop. Disposat a saber qui era aquell estrany personatge encaputxat, va seguir el seu camí, però va tornar a desaparèixer. I, efectivament, l’home va tornar a aparèixer més enllà d’on l’havia vist per última vegada. En Pau s’estava espantant i sabia que havia de marxar, però la curiositat el va vèncer.
El va seguir fins que l’home es va aturar davant del pont i, de sobte, aquell estrany personatge es va tirar al riu, sense donar explicacions.
En Pau, va anar a veure si estava bé, però es va acostar molt al riu perquè no veia el cos de l’home. De sobte, algú el va empènyer cap al riu.
Però mentre tot això passava, la senyora Josefina estava passant per allà perquè anava a comprar a la carnisseria que hi havia a l’altra banda del riu. Va presenciar tot el que va passar aquella nit del 1868.
Ningú, tret de la Josefina, sap què li va passar a en Pau. Alguns diuen que el seu cos està enfonsat al riu, però la senyora Josefina sap que no és veritat. Va intentar explicar el que havia passat a la gent del poble, però ningú la va creure.
Laura Ejarque, Laia Mercader, Peiyao Ji i Rebeca Sánchez
1r ESO B
1r ESO B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada