Era de nit, ja feia 3 mesos que havia començat l’any 1956. Jo estava amb la meva colla fent tastades per Palou quan desde lluny vam veure una casa tenebrosa, obscura i freda com a nosaltres ens agradava, ens vam fixar en què tenia flors en totes les finestres. Al apropar-nos-hi vam veure un cartell que posava prohibit el pas. Com anàvem amb colla vam decidir entrar-hi. Recordo que intentant entrar hem vaig esgarrar una de les manigües de la meva samarreta i vaig pensar en que tenia molta mala sort.
Com els meus amics estaven una mica espantats em vaig fer-me el valent i vaig proposar entrar jo primer. Vaig saltar la tanca, i al posar el peu a terra, vaig sentir una estranya sensació que recorria tot el meu cos. Després d’això, em vaig girar cap als meus amics i vaig dir:
- Que no entreu??.No es gens perillós!!
- Max!!, però on ets?! No fa gens de gràcia!- Va dir la Coral.
Sorprès, va dir:
- Ja ja quina gràcia. Deixeu-vos de ximpleries i entreu d’una vegada que això està ple de gats!!
- Sí no surts marxem i prou!- va exclamar en Pol. Van mirar cap a terra, hi havia una figura més o menys desformada i obscura s’amagava en una cantonada de la tanca.
- Max ja t’hem vist bonic!!, estàs a aquella cantonada - deien tots.
Uns sorolls estranys venien d’aquella cantonada i espantats van fugir corrents deixant en Max dintre de la casa.
En Max sense saber què estava passant, va intentar sortir de la casa però una espècie de barrera transparent però no el va deixar. En intentar-lo per segona vegada es va veure que el seu cos ja no era el mateix! Ara tenia tot el cos negre i desformat.
Ja que no podia sortir vaig haver de passar la nit allà. En fer-se de dia el meu cos va tornar a canviar, veia tot de colors blaus i verds, em notava més petit i àgil, com si fos un gat, i així era!!. Ja que era un gat vaig anar a buscar algun altre gat perquè em digues que estava passant aquí, vaig trobar una colla de gats molts simpàtics que em van dir que tènia una espècie de maledicció i que si deixava que les flors es morissin em caurien més anys de maledicció i que pel dia em convertiria en un gat i quant caigues la nit seria un follet i però les conseqüències eren que no podia deixar de vigilar les flors ni la casa.
Finalment el nen es va convertir en esperit perquè una de les flors es va mal fer. I alguns diuen que en Max es va convertir en el guardià de la Casa de les Flors esperant una nova víctima.
Mireia, Anna A, Maria, Leyre
1r ESO B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada