El meu avi em va explicar que la seva amiga li va explicar que fa molt de temps es deia que en aquesta casa, se celebrava cada any la festa més important d'aquell poble (el carnaval).
Festa a la qual va assistir tot el poble (s'ha de dir que en aquella època, la casa no estava en tan mal estat ). A la festa, el fill del propietari d'aquella casa (l'Andreu), va aprofitar i es va declarar a la seva estimada, la noia més maca del barri (la Míriam). Però abans va parlar amb el seu amic.
- Escolta, passi el que passi que ningú entri a l'habitació perquè em declararé a la Míriam, i potser ho vol parlar, ja saps...
- D'acord, compta amb mi!
Després d'això, l'Andreu ja estava llest.
- Escolta Míriam, pots entrar a la casa amb mi un moment?
La Míriam va accedir.
- Escolta Míriam et vols...
En aquell moment, abans que la Míriam pogués dir res, un noi va entrar amb una ferida. Semblava infectat... Quan van veure-ho, van acostar-se per veure que li passava, però en fer-ho es van infectar ells també.
Passaven les hores i no es podien moure. Era una malaltia contagiosa. I és clar, ningú no va entrar a la sala perquè cada cop que algú provava d’entrar l’amic li deia que no podia, i inventava alguna excusa com: - Està molt bruta- o - El terra està molt mullat!- L'endemà, l'amic ja es començava a preocupar, així que va entrar. En fer-ho va trobar a tres cossos morts: el de l'Andreu el de la Míriam i el d’una altra persona. El noi preocupat mig plorant, va demanar ajuda. Què havia passat allà?
Per això, diu la llegenda, que qualsevol parella que passi per aquella casa tindrà mala sort a la seva relació i vida.
Sofía Téllez, Andrea Casado, Míriam Vico i Carla Bertran
1r ESO A
Curs 17-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada