dilluns, 28 de maig del 2018

No agafis el que no és teu!

Fa molts i molts anys, prop de Granollers, a Palou, hi havia una casa al costat de l’església. Una casa molt gran amb un ambient tenebrós, al costat de la casa hi havia un camp i la coneguda església de Palou, la casa tenia un pati amb moltes plantes però la majoria estaven mortes i les persianes totes baixades, només es veia al propietari sortint i entrant. L’home sempre portava un barret blanc de copa alta i vestia de blanc. Entre els habitants de Granollers es parlava que per allà havien passat fets estranys, sense explicació lògica. Una de les històries que explica una velleta sobre això, és sobre com va caure la desgràcia sobre un dels habitants de la zona.
Era un home molt ric que es deia Joan, però no era suficientment ric, volia més. Quan era l'època de la collita passava per totes les cases del poble, amenaçant els propietaris perquè li donessin la collita. Els amenaçava amb denunciar-los per revolucionaris davant les autoritats si no acceptaven el xantatge. Quan acabava de recogir la collita, anava a la plaça del poble i cridava:
- Qui no m’hagi donat la collita que me la doni ara o ja sabeu què.
Un dia, tres dones del poble van decidir fer-li una maledicció. Una nit de lluna plena, van anar al riu per fer un conjur i evitar que robés les collites. Si robava les collites, aquestes es convertirien en un grapat de carbó i la casa s'ompliria de ratpenats. L'endemà, les tres dones van anar a casa de l'home i el van advertir. Ell es va espantar una mica, però no en va fer cas, i passades unes setmanes va recollir la collita com sempre. Va passar molt de temps sense tenir notícies d'ell. Un dia, l'alcalde del poble i diversos veïns, van anar a la casa del ric per veure si li havia passat alguna cosa. Quan van obrir la porta, milers de ratpenats van sortir per ella i al ell se'l van trobar mort sota una muntanya de carbó. L’alcalde va dir:
-Deu meu això no pot estar passant! Qui ha fet això?-Ningú va respondre-

Després de poc temps, per la por, van enderrocar la casa i al seu lloc van construir una plaça.
Des de llavors, en aquest poble, són molt respectuosos els uns amb els altres!

Iker Mata, Jose Ramos, Ivan Gallego i Gabriel Garcia.
1r ESO B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada