L'esquizoveu

Fa molt de temps, en una ciutat anomenada “Granollers”, una família es va refugiar de la pluja en una masia abandonada.

Era una masia preciosa, d’un color blanc embrutat pel pas del temps. Tenia una part enderrocada, i pel terra i les parets corrien milers d’animalons com paneroles, aranyes i altres.

La parella tenia un fill, ja adolescent de 12 anys que es deia Dani i tenia problemes psicològics i patia esquizofrenia.

Tot anava bé, fins que una nit de tempesta va acabar amb aquella pau. Un llampec va caure sobre la masia i la vella casa va acabar ara sí, enderrocada del tot.

L’únic que va sobreviure va ser el Daniel que va seguir vivent aquella casa abandonada durant 2 setmanes, fins que va morir a causa de la fam, la sed, la higiene, i més necessitats que abans eren cobertes pels seus pares, ja morts entre les runes.

I diuen que l’esperit del Dani encara volta per aquí i si entres diuen que escoltaràs veus i sorolls i que el fantasma del Dani el matara

-Aquesta historia es una tontería. deia la Carla

- ja ho se nomes es una vella llegenda que s’explica pels voltants

- jo si no ho veig no ho crec.

i doncs aquella nit, a la masia la Nerea i la Carla estaven explorant, quan de sobte van escoltar una serie de sorolls una cançó molt terrorífica que sortia de les runes això es l’ultim que van escoltar.

 Carla Galera, Iria Villena, Daniel Rodríguez i Nerea Carmona

1r ESO C Grup 7

La noia de la fira

Fa poc temps, una nit plujosa durant la fira de l’Ascensió de Granollers, que es fa en el parc firal, va
haver-hi un accident en una atracció i va morir una noia. La gent diu que de tant en tant apareix l'esperit d’aquella noia.
Anys més tard, es comenta que una nit l’Andrés estava per la fira i va conèixer una noia que estava sola. I li va preguntar:
-Què fas aquí? Necessites ajuda?.
La noia li va respondre que es volia anar cap a casa seva. Ell li va deixar la jaqueta per a que ella no tingués fred, van sopar al Burger King i la va portar a casa.
Al dia següent, l’Andrés va tornar a casa d’ella per demanar-li la jaqueta que li havia deixat. Li va obrir la porta una dona gran. Ell li va explicar el que havia passat.
La dona li va dir que la seva filla va morir fa molts anys. Ell estava convençut de que el que havia passat va ser real, llavors la dona li va acompanyar fins a la habitació de la filla i tots dos van veure que la jaqueta estava a la seva cadira i que el Burger King ja no hi era...

Hugo López i Naomi Narváez
1r ESO A 

Història de la pedra de l'encant

Fa 1 Segle enrere a Granollers hi havia un riu que es diu Congost. En aquest riu un dia de pluja molt forta va vindre una pedra riu avall, fins a un punt que es va parar. Però també en aquest riu hi viuen unes bruixes de Granollers, i aquestes bruixes es van trobar la pedra.  

Quan les bruixes es van trobar la pedra la van començar a mirar i a tocar, i una bruixa va dir <i perquè no ens la quedem> i les altres bruixes van respondre que estaria bé i que seria una mes amb elles. Llavors les bruixes se la van quedar i van ser felices.

Però un dia les bruixes van provar de fer un encanteri amb la pedra i de cop i volta va desaparèixer, i les bruixes es van quedar parades i la van començar a buscar i al cap d’hores la van trobar a la porxada, allà parada tot sola, i al final van decidir deixar-la allà i li van posar el nom de LA PEDRA DE L’ENCANT.

Ibai Navas Carreta

1r ESO B

La casa del desamor

El meu avi em va explicar que la seva amiga li va explicar que fa molt de temps es deia que en aquesta casa, se celebrava cada any la festa més important d'aquell poble (el carnaval).

Festa a la qual va assistir tot el poble (s'ha de dir que en aquella època, la casa no estava en tan mal estat ). A la festa, el fill del propietari d'aquella casa (l'Andreu), va aprofitar i es va declarar a la seva estimada, la noia més maca del barri (la Míriam). Però abans va parlar amb el seu amic.

- Escolta, passi el que passi que ningú entri a l'habitació perquè em declararé a la Míriam, i potser ho vol parlar, ja saps...

- D'acord, compta amb mi!

Després d'això, l'Andreu ja estava llest.

- Escolta Míriam, pots entrar a la casa amb mi un moment?

La Míriam va accedir.

- Escolta Míriam et vols...

En aquell moment, abans que la Míriam pogués dir res, un noi va entrar amb una ferida. Semblava infectat... Quan van veure-ho, van acostar-se per veure que li passava, però en fer-ho es van infectar ells també.

Passaven les hores i no es podien moure. Era una malaltia contagiosa. I és clar, ningú no va entrar a la sala perquè cada cop que algú provava d’entrar l’amic li deia que no podia, i inventava alguna excusa com: - Està molt bruta- o - El terra està molt mullat!- L'endemà, l'amic ja es començava a preocupar, així que va entrar. En fer-ho va trobar a tres cossos morts: el de l'Andreu el de la Míriam i el d’una altra persona. El noi preocupat mig plorant, va demanar ajuda. Què havia passat allà?

Per això, diu la llegenda, que qualsevol parella que passi per aquella casa tindrà mala sort a la seva relació i vida.

Sofía Téllez, Andrea Casado, Míriam Vico i Carla Bertran

1r ESO A

Curs 17-18

La maledicció

Era   de   nit,   ja   feia   3   mesos   que   havia   començat   l’any   1956.   Jo  estava   amb   la   meva colla   fent   tastades   per   Palou   quan   desde   lluny   vam   veure   una   casa   tenebrosa,   obscura  i   freda   com  a   nosaltres   ens   agradava,   ens   vam   fixar   en   què   tenia   flors   en  totes   les finestres.   Al   apropar-nos-hi   vam   veure   un   cartell  que   posava   prohibit   el   pas.   Com  anàvem   amb   colla   vam  decidir   entrar-hi.   Recordo   que   intentant   entrar   hem   vaig  esgarrar   una   de   les   manigües   de   la   meva   samarreta   i   vaig  pensar en que tenia molta mala sort. 

Com   els   meus   amics   estaven   una   mica   espantats   em   vaig  fer-me   el   valent   i   vaig proposar   entrar   jo   primer.   Vaig   saltar  la   tanca,   i   al   posar   el   peu   a   terra,   vaig   sentir una   estranya  sensació   que   recorria   tot   el   meu   cos.   Després   d’això,   em   vaig  girar cap als meus amics i vaig dir:  

- Que no entreu??.No es gens perillós!! 

- Max!!, però on ets?! No fa gens de gràcia!- Va dir la Coral. 

Sorprès, va dir: 

- Ja   ja   quina   gràcia.   Deixeu-vos   de   ximpleries   i   entreu  d’una vegada que això està ple de gats!! 

- Sí no surts marxem i prou!- va exclamar en Pol.   Van   mirar   cap   a   terra,   hi   havia   una figura més   o   menys  desformada   i   obscura   s’amagava   en   una   cantonada   de   la  tanca. 

- Max ja t’hem vist bonic!!, estàs a aquella cantonada - deien tots. 

Uns   sorolls   estranys   venien   d’aquella   cantonada   i   espantats  van fugir corrents deixant en Max dintre de la casa. 

En   Max   sense   saber   què   estava   passant,   va   intentar   sortir  de   la   casa   però   una espècie de   barrera   transparent   però   no  el   va   deixar.   En   intentar-lo   per   segona   vegada   es   va veure  que   el   seu   cos   ja   no   era   el   mateix!   Ara   tenia   tot   el   cos   negre   i  desformat.

Ja   que no   podia   sortir   vaig   haver   de   passar   la   nit   allà.   En  fer-se   de   dia   el   meu   cos  va   tornar   a   canviar,   veia   tot   de  colors   blaus   i   verds,   em   notava   més   petit   i   àgil, com   si   fos   un  gat,   i   així   era!!.   Ja   que   era   un   gat   vaig   anar   a   buscar   algun  altre gat   perquè   em   digues   que   estava   passant   aquí,   vaig  trobar   una   colla   de   gats   molts simpàtics   que   em   van   dir   que  tènia   una   espècie   de   maledicció   i   que   si   deixava   que les   flors  es   morissin   em   caurien   més   anys   de   maledicció   i   que   pel   dia  em convertiria en un gat i quant caigues la nit seria un follet  i   però   les   conseqüències   eren   que   no   podia deixar   de   vigilar  les flors ni la casa. 

Finalment   el   nen   es   va   convertir   en   esperit   perquè   una   de   les  flors   es   va   mal   fer.  I alguns   diuen   que   en   Max   es   va   convertir  en   el   guardià   de   la   Casa   de   les   Flors esperant   una   nova  víctima. 

Mireia, Anna A, Maria, Leyre

1r ESO B

No agafis el que no és teu!

Fa molts i molts anys, prop de Granollers, a Palou, hi havia una casa al costat de l’església. Una casa molt gran amb un ambient tenebrós, al costat de la casa hi havia un camp i la coneguda església de Palou, la casa tenia un pati amb moltes plantes però la majoria estaven mortes i les persianes totes baixades, només es veia al propietari sortint i entrant. L’home sempre portava un barret blanc de copa alta i vestia de blanc. Entre els habitants de Granollers es parlava que per allà havien passat fets estranys, sense explicació lògica. Una de les històries que explica una velleta sobre això, és sobre com va caure la desgràcia sobre un dels habitants de la zona.

Era un home molt ric que es deia Joan, però no era suficientment ric, volia més. Quan era l'època de la collita passava per totes les cases del poble, amenaçant els propietaris perquè li donessin la collita. Els amenaçava amb denunciar-los per revolucionaris davant les autoritats si no acceptaven el xantatge. Quan acabava de recogir la collita, anava a la plaça del poble i cridava:

- Qui no m’hagi donat la collita que me la doni ara o ja sabeu què.

Un dia, tres dones del poble van decidir fer-li una maledicció. Una nit de lluna plena, van anar al riu per fer un conjur i evitar que robés les collites. Si robava les collites, aquestes es convertirien en un grapat de carbó i la casa s'ompliria de ratpenats. L'endemà, les tres dones van anar a casa de l'home i el van advertir. Ell es va espantar una mica, però no en va fer cas, i passades unes setmanes va recollir la collita com sempre. Va passar molt de temps sense tenir notícies d'ell. Un dia, l'alcalde del poble i diversos veïns, van anar a la casa del ric per veure si li havia passat alguna cosa. Quan van obrir la porta, milers de ratpenats van sortir per ella i al ell se'l van trobar mort sota una muntanya de carbó. L’alcalde va dir:

-Deu meu això no pot estar passant! Qui ha fet això?-Ningú va respondre-

Després de poc temps, per la por, van enderrocar la casa i al seu lloc van construir una plaça.

Des de llavors, en aquest poble, són molt respectuosos els uns amb els altres!

Iker Mata, Jose Ramos, Ivan Gallego i Gabriel Garcia.
1r ESO B

El castell encantat

Corria l’ any 1890, a Catalunya, concretament a una masia de la urbanització de Palou, aquella, es deia “Torre de les Aigües”. Allà vivia un matrimoni amb un fill, la dona es deia Mercè, l’home Pere, i el seu fill es deia Oriol.

Era un dimecres 2 de setembre de l’any 1890, aquest dia l’ Oriol feia anys, els seus avis li van regalar un ninot molt graciós, tenia les galtes vermelloses i el cabell ros, anava vestit amb una samarreta de màniga curta, un pantaló de color blau marí, i també portava unes sabatilles de color negre, a l’Oriol li va fer molta il·lusió aquest regal per part dels avis.

Després d’un mes apròximadament, l’Oriol va morir a causa d’ un infart. Quan va passar aquest greu accident els seus pares reçaven a déu perquè el seu fill recucités. Ells van reçar i van esperar la resposta de déu, però en el ninot que li havien regalat els seus avis va entrar la personalitat del déu de l’infern i la mort, era el déu que portava totes les desgràcies possibles i les més greus que podien passar. Aquella mateixa nit va aparèixer aquest terrible personatge i la seva mare va anar a veure que passava a l’habitació, perquè esclar ella no sabia això del deu maligne, però quan va arribar es va trobar amb aquest déu ferotge...

Li va atacar i li va deixar molt ferida. El pare destroçat veient la situació va decidir vendre la casa a un orfanat i comprarse’n una casa nova i refer la seva vida.

Hi havia una nena discapacitada que ningú sap com ni quan va aparèixer, tenia la cama invàlida, va anar a veure la casa i va entrar a l’habitació del fill, el ninot estava tancat en una habitació perquè no es descontrolés. Era una habitació amb fulles de la bíblia i veneida per un sacerdot, però la nena va obrir la porta i seguidament va sortir el ninot que portava la personalitat del déu ferotge i la va

matar...

-Que a sigut aquest soroll ?- Va dir el mestre.

-No ho sabem -Van dir els nens -Anem a mirar per la masia.

-La casa està encantada -Va dir el mestre -El ninot a matat a l’Alicia.

Quan es van donar compte que el castell estava encantat i que sols portava desgràcies molt dolentes i sense parar, van voler sortir corrents ràpidament però ja era massa tard, el ninot els hi controlava la ment.

Finalment, per la nit el dimoni va matar a tots els nens, al mestre del orfanat.

Encara hi ha testimonis que han vist al dimoni en el desvan...

T’atreveixes a anar-hi?

Adrià Villanueva, Gerard Navarro i Marc Taboada
1r ESO A