Fa molts i molts anys en una antiga Torre força destrossada, hi vivia una dona que s’encarregava de repartir aigua i pluges a tot Palou. Tenia una filla molt guapa amb uns cabells llargs que enamorava tothom. Als afores hi havia un pagès que tenia un fill bojament enamorat d’aquella noia tan guapa. Un dia la va anar a veure amb l’excusa d’anar a buscar aigua, però en arribar només hi va trobar la seva mare.
- Què hi fas aquí?- li va dir la dona.
- He vingut a veure la teva filla, de la qual estic bojament enamorat - li va contestar
- Si la vols veure hauràs de complir dos objectius. El primer, aconseguir una gota de cada riu de Catalunya i el segon, hauràs de fer caure l’om prohibit de Palou. Fent això aconseguiràs veure la meva filla i potser casar-te amb ella. Et sembla bé?
- Faré allò que sigui necessari per veure la seva filla i més si em dona el permís de casar-me amb ella - va dir convençut.
Al sortir va pensar que seria molt difícil aconseguir una gota de tots els rius de Catalunya i va tenir una idea. Va arribar a casa i va començar a retallar paper en forma de gotes i va posar-hi un nom d’un riu a cada gota. I es va presentar a la Torre per entregar-li les gotes. Ella el va mirar amb una cara d’estranyada.
- Ja tinc les gotes dels tots els rius de Catalunya. - li va dir el noi i li va entregar les gotes de paper amb el nom dels rius de Catalunya.
- Felicitats, ets molt intel·ligent però no et creguis que ja has guanyat, encara et falta un objectiu per assolir.
Ell, tot pensatiu, se'n va anar cap a casa pensant com podia tirar l’om de Palou al terra. Va preguntar a molta gent sobre aquell arbre i tothom li deia que la gent anava a demanar desitjos i que si el volia tirar al terra havia de trobar el seu cor, que era el seu punt feble.
Ell va pensar quina part podia ser el seu cor i li va preguntar al seu pare. El pare li va explicar la història d’aquell arbre i li va dir que tenia una arrel molt profunda, havia de trencar-la perquè caigués al terra. Va agafar una pala i es va dirigir cap a l’om, va estar tota la nit excavant fins que la va trobar, no li va costar distingir-la ja que era gran i formosa i estava ben arrelada. Amb un cop la va trencar i tot Palou es va despertar. Ell tot content va dirigir-se cap a la Torre i la dona li va concedir el desig de casar-se amb la seva filla.
Aquesta és la història de la Torre de les Aigües i si no us ho creieu podeu anar-hi i veureu com l’om està caigut gràcies a aquell fill d’un pagès de Palou. Ara la gent que va a demanar desitjos a l’om, els hi concedeix o concedeix malediccions?
Núria Morè, Pol Gallego, Paula Corbinos, Ivan Cañizares
1r ESO C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada